Cronologia

  • EDAT MITJANA
    • 900. El mas Bonmatí, del veïnat de Cabanyes, és cedit a Pere Bonmatí en recompensa per la reconquesta del nord de Catalunya, envaït pels àrabs.
    • 949. El nom de Llor (laurus) s’esmenta en l’acta de consagració del monestir d’Amer.
    • 1229. S’esmenta el molí fariner del Llor.
    • 1231. “Guillelmus de Lauro” reconeix que el molí i els quatre masos propers del terme de Cabanyes, així com les moles, l’aigua de la reclosa i la fusta d’aquell lloc pertanyen al domini del monestir d’Amer.
    • 1235. Berenguer, abat de Santa Maria, infeuda a Guillermo de Sant Julià i a la seva esposa, Bernarda, un molí sota la condició que prestin homenatge i tributin un cens al monestir per la festa de Sant Fèlix.
    • 1252. L’abat d’Amer, Arnaldo, dona i cedeix el mas Serra de Sant Julià amb les seves possessions i se’n reserva el domini directe.
    • 1272. Berenguer, abat d’Amer, dona al cavaller Bernardo de Rocafort els masos Joan Llunell, Adroer i Gaufrido, situats a la parròquia de Constantins del veïnat de Cabanyes.
    • 1339. Guillem de Bonmatí compra les terres que voregen el Ter des de la roca de l’Anglesell, a Sant Julià del Llor, fins al torrent de Bàscara, a Constantins.
    • 1359. Els Bonmatí, del veïnat de Cabanyes de Sant Vicenç de Constantins, són els batlles del monestir d’Amer.
    • 1368. Guillem Bonmatí, del veïnat de Cabanyes, parròquia de Sant Vicenç de Constantins, reconeix tenir de Guillem de Bell-lloc i Pere Domingo, ciutadans de Girona, tres peces de terra de pertinences del mas Adroer de la mateixa parròquia, en el lloc del camp d’en Jou, al costat del colomer del mas Adroer a l’arger de la tasca.
    • 1382. Pere de Bell-lloc reconeix tenir en feu el domini directe dels masos Joan, Llunell, Jofre i Adroer.
    • 1426. Pere Bonmatí adquireix el molí del Llor, del Veïnat de Cabanyes, i obté privilegi de devesa i el dret de la pesquera del riu, des de la roca de l’Anglesell fins al torrent de Bàscara.
  • ÈPOCA MODERNA
    • 1698. Sant Julià s’independitza de l’autoritat del monestir d’Amer i és considerat lloc reial.
    • 1734. S’inicia l’explotació d’uns jaciments de galena a Sant Julià.
    • 1777. Un aiguat per Santa Llúcia fa que el Ter es desbordi i que les aigües canviïn el curs, deixant el pont de Sant Julià sense riu.
  • ÈPOCA CONTEMPORÀNIA
    • S. XIX
      • 1850. Neix Don Manuel Bonmatí de Cendra.
      • 1853. Joan Bonmatí construeix el canal que porta aigua des de can Tulsà (Mas Nou) fins al molí nou del Llor i la foneria.
      • 1857. Domènec Naspleda fon el plom que extreu de la muntanya de Sant Julià a la foneria.
      • 1861. Es beneeixen les reformes fetes a la casa pairal del Srs. Bonmatí i al molí del Llor.
      • 1867. Troben mort Joan Bonmatí Masachs en una mina de Sant Julià, i Manuel Bonmatí, amb 17 anys, passa a ser el cap, junt amb la seva mare, d’una família de 8 germans.
      • 1875. Es renova el cementiri de Sant Julià del Llor.
      • 1884. Manuel Bonmatí presenta una sol·licitud per aprofitar 4.000 l/s d’aigua del riu Ter per moure dues fàbriques de filar i teixir cotó. L’administració li accepta la proposta sota la condició que construeixi un pont sobre el riu Ter que connecti la zona on vol construir les fàbriques amb la carretera de Girona a Manresa.
      • 1898. Manuel Bonmatí obté el permís per construir un pont de fusta sobre el riu Ter.
      • 1896. Primers treballs per obrir un canal que portarà les aigües del Ter a les fàbriques que projecta construir Manuel Bonmatí.
      • 1897. La família Bonmatí inicia la construcció de la primera fàbrica i el primer carrer d’habitatges.
      • 1897. La companyia del tren d’Olot a Girona construeix provisionalment a l’altra banda del riu un baixador.
      • 1898. Es donen per acabats els habitatges del primer carrer i la primera fàbrica de la colònia.
      • 1898. La raó social Joaquim Estrany i Fills s’estableix en una nau com a indústria tèxtil.
    • S. XX
      • 1900. El molí del Llor, propietat de la família Bonmatí, s’arrenda per a ús públic.
      • 1900. Es posa la primera pedra de la capella de Bonmatí, en substitució d’un oratori particular de la família que es devia construir cap al 1895.
      • 1901. La raó social H. Vicente Casacuberta, dedicada a filatura de cotó, arrenda una part de la segona nau.
      • 1903. Els germans Torras, procedents de Sant Joan les Fonts, estableixen una fàbrica paperera.
      • 1906. Es construeix un pont nou sobre el riu Ter que connecta amb la colònia.
      • 1906. Comença a funcionar la cooperativa “La Bonmatinense”.
      • 1910. Es funda La Hermandad de San Joaquín y La Immaculada Concepción, adherida a Quinta de Salud La Alianza, i s’inaugura una caixa d’estalvis adherida a la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Girona.
      • 1910. Manuel Bonmatí construeix una central elèctrica adossada al molí del Llor i comença facilitant corrent a les cases de la colònia i a les mines de Sant Julià.
      • 1912. La fàbrica cotonera Joaquim Estrany i Fills, que havia traspassat l’utillatge a H. de Berenguer i Sala, és contractada pel propietari de l’altra nau, H. Vicente Casacuberta.
      • 1912. Després de cinc anys d’intentar trobar una solució a l’expedient de segregació, es decideix rebutjar les aspiracions de la colònia d’annexionar-se a Bescanó.
      • 1914. Mor Manuel Bonmatí i el seu fill Josep Maria, que té 25 anys, dirigeix la hisenda familiar. Serà la primera inhumació al cementiri de Bonmatí.
      • 1919. El Ter es desborda i l’aigua s’emporta la resclosa de Sant Julià des d’on es porta aigua a la colònia.
      • 1920. En un accident laboral a la mina La Carlota moren set treballadors.
      • 1921. La paperera Torras aixeca una xemeneia a tocar de la fàbrica cotonera de Vicenç Casacuberta.
      • 1927. La família Padrosa, dedicada a fabricar caixes, arrenda un local a la colònia.
      • 1928. Josep M. Bonmatí amplia la xarxa elèctrica comprant un salt d’aigua a tocar de la riera d’Osor, juntament amb la central d’en Fàries.
      • 1931. Josep Maria Bonmatí renova el contracte amb H. Vicente Casacuberta, que ocupa dues naus i arrenda dos salts d’aigua.
      • 1934. Paulí Torras deixa la colònia i es trasllada a Sarrià de Ter, on funda la paperera Torras Hostench. El seu germà Salvador continua l’activitat a Bonmatí.
      • 1935. La Generalitat aprova els estatuts de la cooperativa La Bonmatinense.
      • 1936. El comitè antifeixista de Bonmatí mata els mossens del poble, els germans Griera, i el propietari Josep Massana.
      • 1936. Es saqueja l’església i s’expropia la casa Bonmatí, on es traslladaran les escoles del poble.
      • 1937. Es publica la revista escolar “L’Amic”.
      • 1938. Les fàbriques de filatura Casacuberta són desmantellades i convertides en fàbriques al servei de la guerra. La paperera Torras continuarà treballant, ja que és la principal proveïdora de la Generalitat.
      • 1939. En la retirada de l’exèrcit republicà, el comandant Líster dinamita el pont de Bonmatí.
      • 1939. El 5 i 6 de febrer té lloc la batalla de Bonmatí, que deixa una bona colla de morts dels dos bàndols.
      • 1939. Clausuren al·legant motius polítics la cooperativa La Bonmatinense.
      • 1939. Josep Maria Bonmatí traspassa la colònia a la raó social Fàbriques de L. Mata y Pons y Cia.
      • 1939. Al juliol són detinguts, jutjats i condemnats a mort set homes de Bonmatí.
      • 1940. S’acaba la reconstrucció del pont de Bonmatí i és inaugurat. La reconstrucció la porta a terme un batalló de treballadors presoners republicans.
      • 1940. El Ter es desborda i inunda tota la colònia.
      • 1945. Salvador Torras abandona la colònia per instal·lar-se a Flaçà i s’emporta un bon nombre de treballadors de Bonmatí i les seves famílies.
      • 1945. S’autoritza la reobertura de la cooperativa La Bonmatinense.
      • 1945. L’empresa H. Vicente Casacuberta passa l’activitat industrial a Antonio Armengol.
      • 1946. Mor Josep Maria Bonmatí i passa a ocupar el seu lloc Joan Maria Bonmatí.
      • 1946. S’habilita una carretera de Sant Julià a Bonmatí.
      • 1946. Minersa explota algunes mines.
      • 1951. El nou propietari Mata i Pons continua el muntatge de la filatura a la fàbrica que ocupava la paperera Torras.
      • 1953. Es posa en funcionament la fàbrica Mata i Pons i es tornen a obrir els habitatges que havien estat tancats des que l’any 1945 va marxar la paperera.
      • 1953. Les mines d’Osor fan una temptativa d’extreure plom de les mines La Carlota i San José de Sant Julià (tancades des de l’accident del 1920).
      • 1956. Una forta epidèmia de “grip asiàtica” causa que la producció a les fàbriques caigui en picat.
      • 1960. L’industrial Mata i Pons declara els pisos de la colònia, de la seva propietat, en estat de ruïna.
      • 1965. S’obre una pista forestal des del carrer Nou de Sant Julià fins a la capella.
      • 1967. Es crea el patronat local per l’habitatge, que, sota la protecció de l’Ajuntament d’Amer, comença la construcció de 40 habitatges de protecció oficial.
      • 1969. S’instal·la a Constantins l’empresa d’embotits Casademont i se sol·liciten 116 habitatges més, que s’acabaran de construir el 1977.
      • 1969. El 27 d’octubre s’inauguren els primers 40 habitatges del patronat.
      • 1969. Deixa de funcionar el tren d’Olot.
      • 1972. Es tanquen definitivament les mines del terme.
      • 1972. El dia 11 de setembre comença a funcionar el nou grup escolar amb el nom de Col·legi Narcís Junquera (el projecte constructiu i l’agrupació de les escoles de Sant Julià, Constantins, Vilanna i Bonmatí havia començat l’any 1969).
      • 1973. El bisbe de Girona, Narcís Jubany, consagra la parròquia de Santa Maria de Bonmatí.
      • 1973. El propietari Mata y Pons planta a la sortida dels carrers del Pi i Sant Ramon unes bigues que privaven la circulació de vehicles, en oposició a la construcció del Grup Bondia.
      • 1973. L’empresa Tèxtil Armengol introdueix el gènere de punt en la seva producció, i aixeca una nova planta productiva a la carretera de Sant Martí de Llémena.
      • 1975. Mata y Pons ven la colònia a Tèxtil Armengol, que d’aquesta manera passa a posseir tota la zona industrial i residencial, a més del salt d’aigua. A causa d’aquest canvi es retiren les bigues plantades per evitar el pas de vehicles.
      • 1975. S’inaugura el camp de futbol a la part alta del poble.
      • 1977. S’inaugura el pont que uneix Sant Julià amb Anglès i desapareix la barca d’Anglès.
      • 1978. Tèxtil Armengol es ven els pisos de la colònia. La majoria són adquirits pels mateixos llogaters.
      • 1979. El propietari Armengol s’acull a uns plans de restructuració i tanca la producció.
      • 1980. Es presenta un projecte per segregar el nucli de Sant Julià i Bonmatí del municipi d’Amer.
      • 1981. Levi Strauss compra la nau aixecada l’any 1973 per Tèxtil Armengol i comença els primers cursets i la primera producció.
      • 1983. Sant Julià del Llor i Bonmatí se segrega d’Amer i s’erigeix com a municipi independent.
      • 1987. Se suprimeix la barca de Sant Julià a la Cellera.
      • 1988. S’inaugura la carretera que uneix Sant Julià amb Bonmatí passant entre el canal i el riu.
      • 1990. Es crea l’escut del municipi. Comença la rehabilitació dels pisos de la colònia. Es restaura l’església de Sant Julià.
      • 1992. S’aixequen nous habitatges i es construeix la fàbrica Edilkamin.
      • 1994. S’inicia l’eixamplament del pont de Bonmatí. Les obres s’acabaran l’any 1995 i s’inauguraran oficialment el dia 13 de maig.
      • 1995. Es detecta percloroetilè a l’aigua del poble, provocat per abocaments inadequats portats a terme per l’empresa Botex, dedicada al rentat de pells.
      • 1999. Comencen les obres de rehabilitació del pont romànic de Sant Julià.
    • S. XXI
      • 2004. Tanca l’empresa Levi Strauss.